Un dels elements característics del cerimonial profanoreligiós de les
festes de Sant Bartomeu és l’aigua-ros. Es tracta d’un líquid
aromàtic que, segons una antiquíssima tradició, els cavallers
reparteixen durant la Missa de Caixers i a les Completes. També
la distribueixen per totes les cases una volta acabada la Beguda
de la Sala, el capvespre del Dia de Sant Bartomeu.
Per conèixer l’origen d’aquesta tradició i el seu
significat en el conjunt de les festes ens hem de remuntar a
l’època de la Menorca musulmana. Francesc d’Albranca, en el
seu treball Records de la dominació mora en la parla
menorquina, assegura que els musulmans menorquins
utilitzaven l’aigua-ros com a símbol d’hospitalitat en
rebre visites a casa seva. Omplien les marraixes d’aigua
perfumada, que obtenien mesclant plantes i herbes aromàtiques
(alfàbega i roses) i obsequiaven, regant els seus caps, els seus
hostes.
La tradició profana fou incorporada al ritu litúrgic
cristià durant l’Edat Mitjana, consistent a “realitzar
l’aspersió final de Completes, en les majors solemnitats
religioses, amb aigua perfumada amb essència de roses”,
d’acord amb el testimoni que ens deixà escrit l’historiador
Fernando Martí Camps.
A banda del significat historicocultural, el repartiment de l’aigua-ros,
com el de les candeles de Sant Bartomeu i el Ball dels Caixers,
fou també un mecanisme utilitzat pels cavallers per al
finançament de la festa. La recaptació obtinguda amb el
repartiment de l’aigua de roses era ingressada a la hisenda
municipal per contribuir al pagament de les despeses de la
festa, mentre que les quantitats recaptades en la distribució de
les candeles es destinaven al manteniment de la Parròquia.
L’aigua-ros s’obté actualment de la mescla d’aigua i colònia. Les roses
ja no s’utilitzen i l’alfàbega ha quedat com un element estètic
que orna les marraixes de caixers i cavallers.
Avui, quan els actes protocol·laris es debaten entre l’estàtica de la
tradició i la dinàmica de la modernitat, seria bo que el
simbolisme de l’aigua-ros, en el sentit primigeni
d’hospitalitat que li donaren els menorquins musulmans,
romangui ben a l’esguard de comoditats i pereses en la
consciència col·lectiva dels ferreriencs.
Sebastià Rotger Barber
