Josep Carreres Coll - Batle de Ferreries

 

S'entrega de sa bandera és un

des actes més sentits, profunds

i polits que hi ha.

 

 

Com es presenten enguany ses festes de Sant Bartomeu?

Bé, amb ganes i il·lusió, com sempre. És curiós com van passant ràpidament una i altra i no mos n’adonam. I ara tenim aquella tensió lògica que tot surti bé. Ses festes són un mostrador clau durant tot s’any i per tant s’ha de quedar bé, tot ha d’estar organitzat i concretat perquè hi ha una gran quantitat d’actes i de temes d’intendència i d’infraestructures que és complicat.

 

Sant Bartomeu és una festa en constant evolució?

Sí, sí... Lo que passa és que d’un any a l’altre no hi veus gaire canvi. Ara, per exemple, un acte que presentarem serà es vídeo d’imatges de Sant Bartomeu i quan t’ho mires t’adones que es canvis han estat bastant grossos. Però sempre hi ha hagut s’essència i s’esperit protocol·lari de sa qualcada, de ses festes, des jaleo i tot açò, però hi ha hagut uns canvis bastant grossos, sobretot en segons quins actes. Per exemple, s’entrega de sa bandera fins fa 15 anys es feia de manera discreta, personalment as sobreposat i just a sa família seva dins sa sala d’actes de s’Ajuntament. Com sabeu, ara és un des actes que estira més i que té més poder de convocatòria, és s’acte més sentit i més profund i més polit de tots.

 

Per què és s’acte més sentit?

Perquè és es sus de sa festa. Hi ha un sus més intel·lectual que és es pregó i es Ball des Caixers de dia 22 a vespre. Però quan comences a ensumar clarament es tema des caixers, que són es protagonistes principals i essencials de sa festa, i quan es fa públic es penó de Sant Bartomeu i es toca es primer toc de fabiol és quan hi ha s’esclat més intens i més viscut de sa festa.

 

 

Una de ses preocupacions que ara com ara afecta totes ses festes és sa massificació i s’incompliment des horaris. Quina és sa preocupació més gran? Hi ha cap mesura per fer-hi front?

Fa uns quants d’anys que hi ha aquesta preocupació. Deu fer tal vegada 10 o 12 anys i açò ha generat sa perllongació de ses coses i es retard en es horaris. Però ara, as darrers anys, s’ha estacionat i equilibrat una mica: es nombre de cavalls és pràcticament es mateix. 

Però no hem de baixar sa guàrdia; una de ses coses que feim a sa Junta de Caixers és insistir en es tema que hi hagi una especial atenció amb es horaris. A sa Junta de Festes també feim igual. Amb es tema de sa banda de música voldríem implicar a sa gent que sigui comprensiva i que entengui que no s'ha d'abusar dels músics. Tenim una banda magnífica i l'hem de conservar molts d'anys. Pensem que sense sa banda i sense sa música ses festes serien molt diferents i més tristes. Es tema de ses voltes des Jaleo també intentam que no es faci molta d’estona dins sa plaça, que sigui una cosa seguideta i que no hi hagi parelles de cavallers que facin molta estona. Totes aquestes mesures les feim perquè hi hagi un equilibri entre totes ses parts de sa ciutadania que formam part de ses festes, perquè totes s’han de tenir presents i totes són respectables.

Quant a sa massificació, és molt semblant cada any i per jo no hi ha problema, com més sóm més xalam... A més a més avui ses festes es van derivant en diferents vessants: hi ha ses festes més protocol·làries amb es jaleo aquí dalt, però paral·lelament hi ha una festa a sa plaça Espanya i també hi ha ses atraccions de ses fires i, per tant, sa gent es va dispersant.

En definitiva, preocupat no ho estic, però sí que s’ha de posar especial esment perquè sigui tot lo més puntual possible i que no faci anar malament cap sector de sa població

 

Quines recomanacions faries as vesins i visitants?

Sobretot que xalin tot lo que puguin, que ho passin la mar de bé i que procurin que el gaudi, es xalar de cadascú, no interfereixi en ses altres persones i no ocasioni situacions conflictives. Cadascú que ho passi la mar de bé però pensant que sa llibertat d’un acaba allà on comença sa de s’altre.

 

Per quin motiu no ets caixer batle?

Tenc sa idea que tots es diferents grups polítics que feim feina a s’Ajuntament ho siguin; encara que jo ocupi es càrrec de batle açò no fa que no sigui polit delegar aquesta experiència en persones que ho vulguin ser i que representin altres grups. Com que en aquest cas és una batlia de consens, crec també necessari que aquesta representació no la representi només una persona en concret, un partit concret, i que sigui, per tant, compartida pes altres grups. I com que a més a més ses dues vegades que he sortit ho he passat molt bé i veig que és una experiència intensa i molt polida, desig que la tenguin es màxim de gent possible.

 

 

 

Com es viu sa festa des de sa teva posició? Vius sa festa diferent d’ençà que ets batle?

Diferent, sí! perquè tenc aquesta responsabilitat i aquesta tensió, aquest neguit de veure com anirà tot i cada vegada que passen es actes, quan hi estàs damunt, vas pensant que ja n’hem salvat un, ja en queda un manco. Açò fa que no pugui viure ses festes tan lliurement a nivell personal ni de família. Açò sí que me sap greu perquè jo ho som molt, de sa festa, i si no fos batle evidentment en es dos jaleos jo seria a peu de sa plaça amb es cavalls i els faria botar. Així i tot, procur tenir uns moments i unes estones, per exemple es dissabte de Sant Bartomeu, per fer una estona a sa plaça. M’agrada fer botar es cavalls i després continuar sa festa des de s’Ajuntament atenent ses autoritats.

Jo som molt de Sant Bartomeu, molt des actes protocol·laris, molt de sa qualcada i es jaleo, molt des cavalls. Si no hi hagués es cavalls, diria que hi falta es 90% de sa festa i seria una altra cosa.

Ho visc per tant des d’aquest doble vessant. M’agradaria d’una banda no tenir aquesta responsabilitat tan grossa per poder esplaiar-me millor i per acompanyar sa meva família  i per altra banda també es càrrec que ocup fa que estigui vinculat directament amb tots es actes.

 

Sant Bartomeu ve carregat d’actes. Pots fer una valoració de tots aquests actes?

Hi ha 10 o 12 dies on hi ha sa preparació amb actes culturals, esportius, musicals i açò et dóna a entendre que es poble de Ferreries és un poble viu i molt participatiu. I si tots aquests actes són possibles és gràcies a totes aquestes ganes de col·laborar i organitzar de sa gent.

Durant ses festes s’Ajuntament és s’organitzador i coordinador general, hi ha uns actes que recauen directament sobre sa nostra competència, però no seria possible, evidentment, organitzar unes festes tan participatives, tan viscudes com ses de Sant Bartomeu sense s’estaló incondicional de moltes entitats, i gràcies a elles i as seus directius és possible que es viatge no sigui tan feixuc per un pocs i es pugui repartir més i sigui una festa molt més participativa i molt més compartida.

Per açò vull agrair molt a tota aquesta gent que col·labora en totes aquestes activitats i també vull tenir en compte sa gent que de manera anònima participa en ses festes.

 

Què recordes amb més emoció quan vas sortir per Sant Bartomeu?

He sortit dues vegades, el 1996 i el 2003. Van ser dos anys completament diferents. El 96 era un regidor i m’ho va delegar en Nofre, vaig estar molt content, vaig sortir amb un cavall d’un amic i m’ho vaig passar molt bé... Aquella experiència va ser un poc més sa sortida d’un jove i en diversos actes era una cosa molt intensa i molt viscuda però diferent al 2003, quan vaig ocupar es càrrec de caixer batle.

El 2003 es actes més intensos i sublims són primer de tot es moment de s’entrega de sa bandera, que és es sus de sa festa, i es altres tenen a veure amb es cavalls. Es dissabte de Sant Bartomeu, quan sa qualcada et ve a cercar amb es carrer ben ple, és una part molt emotiva, tant sa família com es amics et donen suport. Un altre moment molt intens i molt polit és s’entrada des batle i sa capellana a sa plaça amb es pas doble.

 

Quins records tens de Sant Bartomeu de peu?

Jo com que som molt santbartomeuer record especialment es futimer de jaleos en què he participat fent botar cavalls i xalant... Jo diria que és sa manera tan intensa amb què visc Sant Bartomeu i molt especialment s’amor que tenc as cavalls.

Tant quan he qualcat com quan no ho he fet, que han estat sa majoria des anys, han estat unes experiències molts intenses i molts polides.

 

Quin darrer missatge vols transmetre as poble de Ferreries? 

Desitjar unes festes com mai, que tothom ho passin molt bé, rodejat de ses persones que estima i que siguin unes festes sanes i de xalar molt.  També voldria que mos respectin els accidents, és a dir, que no hi hagi problemes amb es cavalls, amb ses atraccions ni amb cap altre acte... I que es faci un ús moderat de s’alcohol, hi ha d’haver seny i responsabilitat amb açò. Cadascú ha de trobar s’equilibri de poder xalar sense passar-se de rosca.