David Melià Piris - caixer sobreposat

 

Es record d’haver

duit sa bandera,

serà lo màxim

 

 

Ses festes de Sant Bartomeu ja s’atraquen. Com dus es preparatius?

Més o manco com es altres anys, l’únic que enguany tenc sa responsabilitat de dur sa bandera i és un extra més com d’entreno. No és ben bé com es altres anys, però amb es tema des qualcar no varia com a molt.

Enguany no he practicat tot s’any, he tingut es cavall amollat per motius de feina i ara fa dos mesos que qualc cada dia.

 

Quina dificultat afegida tens per menar es cavall?

Sa dificultat és haver de tenir ses dues mans ocupades. Es altres anys sempre tens una mà lliure i si necessites una ajuda, sempre la pots emprar, i enguany no en tenc cap, d’ajuda, encara que només sigui s’estona de fer es passacarrers, es caragol.

 

Quants d’anys fa que participes a sa qualcada? T’ha passat alguna anècdota?

Enguany en farà deu, ja... D’anècdotes, sí que me n’han passades: des de sortir dissabte amb es cavall i diumenge no poder sortir perquè es cavall està malament...

 

Quin serà es moment més emotiu de ses festes d’enguany?

Esper que serà es moment de s’entrega de sa bandera. Ho he viscut molts d’anys, però enguany serà més especial perquè seré un des protagonistes d’aquest acte. També n’esper un amb molta il·lusió, que serà quan pugi damunt es cavall.

 

 

Pots explicar què sents en ocupar aquest càrrec tan sol·licitat?

Estic molt content d’ocupar aquest lloc. És un orgull ocupar un càrrec dins sa qualcada, sempre és positiu... Tenc unes sensacions que no sé com te les podria explicar.

 

Tens cap record especial de festes passades?

En tenc un de molt gros però negatiu, que sempre recordaré, que és s’any que li va passar sa desgràcia a en Nofre. Aquest record segur que el tindrà qualsevol caixer i vesí de Ferreries.

Però també tenc records positius... i me qued amb tots. És clar que sempre hi ha anys que xales més perquè es cavall ha anat millor, però me qued amb tots es moments.

 

Quin record te vols endur de ses festes d’enguany?

Es record d’haver duit sa bandera, serà lo màxim. Jo intentaré viure es màxim, perquè és un any i prou, un any que no pots tornar a viure mai més.

 

Quina diferència hi ha entre ser caixer sobreposat i un caixer ras?

Es sobreposat du sa bandera, i tens més responsabilitat afegida ja que ets un membre de sa Junta de Caixers i coordines sa qualcada i vols que tot vagi bé, que es compleixin es horaris i que sa gent es porti bé damunt es cavall.

 

Quines diferències hi ha entre un Sant Bartomeu a peu i un de caixer?

Quan he anat baix, no és que no hagi xalat, però he trobat a faltar estar dalt. Ho he trobat diferent... He trobat a faltar cosa. De caixer he xalat cada any. De diferències, n’hi ha, però no es pot comparar una cosa amb l’altra... no s’assemblen de res. De baix no ets protagonista i de dalt sempre ets un caixer, i ho has de fer bé tant per a una cosa com per l’altra.

 

Quina relació hi ha entre es caixer i es cavall? Com és aquest feeling i com incideix en ses festes?

Aquest feeling és lo principal i si es cavall et respon a lo que li demanes tu saps que xalaràs, però si tens un cavall que no es porta bé sempre tens aquesta preocupació afegida.

Es cavall meu nom Jardí i té 9 anys, és un cavall experimentat i sempre he xalat molt tant quan era poltro com cavall. Sempre li he demanat i ell sempre m’ha respost.

En es moment que el treus cada dia i veus que hi ha més gent as club hípic, ells ho saben tot d’una que s’atraca Sant Bartomeu, amb qualsevol cosa que sigui fora de sa normalitat saben que sa cosa s’atraca.

 

Es cavall fa més festa que es caixer?

No ho sé... Es cavalls, vulguis o no, sempre passen pena; encara que sembli que no, tenen calor, estan acostumats que ningú els toca i de cop tothom s’hi fot damunt i els toquen i li foten tocs... És agobiant per ells; si poguessin fugir jo crec que fugirien.

Ara, per exemple, es meu. S’atraca un barullo de gent, es prepara, es posa en tensió i ja frissa de posar-se dins es barullo. Hi ha cavalls que en veuen un i s’ajeuen, s’arrufen com qui tenguin por. Es meu s’hi fot i a part també xales per açò, perquè tens un cavall que no té por de res.

Sa família, com viu aquests moments? Tens família que surt per Sant Bartomeu?

De família directa, no en tenc que surti per ses festes. Tenc un conco que encara qualca, ha qualcat molts d’anys i ha vingut a qualcar a Ferreries, també.

Es meus pares viuen es meu nomenament amb tranquil·litat, però es nota que enguany es viu un altre ambient i a mesura que passen es dies es nota que aquest ambient té més sensacions afegides.

També es meus companys i sa gent que conec m’animen i me desitgen que tot vagi bé.