
Es
record d’haver
duit sa bandera,
serà lo màxim
Ses festes de Sant Bartomeu ja s’atraquen. Com dus es
preparatius?
Més o manco
com es altres anys, l’únic que enguany tenc sa
responsabilitat de dur sa bandera i és un extra més com
d’entreno. No és ben bé com es altres anys, però
amb es tema des qualcar no varia com a molt.
Enguany no he
practicat tot s’any, he tingut es cavall amollat per
motius de feina i ara fa dos mesos que qualc cada dia.
Quina dificultat afegida tens per menar es cavall?
Sa dificultat
és haver de tenir ses dues mans ocupades. Es altres anys
sempre tens una mà lliure i si necessites una ajuda,
sempre la pots emprar, i enguany no en tenc cap,
d’ajuda, encara que només sigui s’estona de fer es
passacarrers, es caragol.
Quants d’anys fa que participes a sa qualcada? T’ha
passat alguna anècdota?
Enguany en
farà deu, ja... D’anècdotes, sí que me n’han passades:
des de sortir dissabte amb es cavall i diumenge no poder
sortir perquè es cavall està malament...
Quin serà es moment més emotiu de ses festes d’enguany?
Esper que serà
es moment de s’entrega de sa bandera. Ho he viscut molts
d’anys, però enguany serà més especial perquè seré un
des protagonistes d’aquest acte. També n’esper un amb
molta il·lusió, que serà quan pugi damunt es cavall.

Pots explicar què sents en ocupar aquest càrrec tan
sol·licitat?
Estic molt
content d’ocupar aquest lloc. És un orgull ocupar un
càrrec dins sa qualcada, sempre és positiu... Tenc unes
sensacions que no sé com te les podria explicar.
Tens cap record especial de festes passades?
En tenc un de
molt gros però negatiu, que sempre recordaré, que és
s’any que li va passar sa desgràcia a en Nofre. Aquest
record segur que el tindrà qualsevol caixer i vesí de
Ferreries.
Però també
tenc records positius... i me qued amb tots. És clar que
sempre hi ha anys que xales més perquè es cavall ha anat
millor, però me qued amb tots es moments.
Quin record te vols endur de ses festes d’enguany?
Es record
d’haver duit sa bandera, serà lo màxim. Jo
intentaré viure es màxim, perquè és un any i prou, un
any que no pots tornar a viure mai més.
Quina diferència hi ha entre ser caixer sobreposat i un
caixer ras?
Es sobreposat
du sa bandera, i tens més responsabilitat afegida ja que
ets un membre de sa Junta de Caixers i coordines sa
qualcada i vols que tot vagi bé, que es compleixin es
horaris i que sa gent es porti bé damunt es cavall.
Quines diferències hi ha entre un Sant Bartomeu a peu i
un de caixer?
Quan he anat
baix, no és que no hagi xalat, però he trobat a faltar
estar dalt. Ho he trobat diferent... He trobat a faltar
cosa. De caixer he xalat cada any. De diferències, n’hi
ha, però no es pot comparar una cosa amb l’altra... no
s’assemblen de res. De baix no ets protagonista i de
dalt sempre ets un caixer, i ho has de fer bé tant per a
una cosa com per l’altra.
Quina relació
hi ha entre es caixer i es cavall? Com és aquest
feeling
i com incideix en ses festes?
Aquest
feeling és lo principal i si es cavall et
respon a lo que li demanes tu saps que xalaràs,
però si tens un cavall que no es porta bé sempre tens
aquesta preocupació afegida.
Es cavall meu
nom Jardí i té 9 anys, és un cavall experimentat i
sempre he xalat molt tant quan era poltro com cavall.
Sempre li he demanat i ell sempre m’ha respost.
En es moment
que el treus cada dia i veus que hi ha més gent as club
hípic, ells ho saben tot d’una que s’atraca Sant
Bartomeu, amb qualsevol cosa que sigui fora de sa
normalitat saben que sa cosa s’atraca.
Es cavall fa més festa que es caixer?
No ho sé... Es
cavalls, vulguis o no, sempre passen pena; encara que
sembli que no, tenen calor, estan acostumats que ningú
els toca i de cop tothom s’hi fot damunt i els toquen i
li foten tocs... És agobiant per ells; si
poguessin fugir jo crec que fugirien.
Ara, per
exemple, es meu. S’atraca un barullo de gent, es
prepara, es posa en tensió i ja frissa de posar-se dins
es barullo. Hi ha cavalls que en veuen un i
s’ajeuen, s’arrufen com qui tenguin por. Es meu s’hi fot
i a part també xales per açò, perquè tens un cavall que
no té por de res.
Sa família, com viu aquests moments? Tens família que
surt per Sant Bartomeu?
De família
directa, no en tenc que surti per ses festes. Tenc un
conco que encara qualca, ha qualcat molts d’anys i ha
vingut a qualcar a Ferreries, també.
Es meus pares
viuen es meu nomenament amb tranquil·litat, però es nota
que enguany es viu un altre ambient i a mesura que
passen es dies es nota que aquest ambient té més
sensacions afegides.
També es meus
companys i sa gent que conec m’animen i me desitgen que
tot vagi bé.