Viuré amb
molta ilusió
ser sa
primera caixera batlessa
Quines són, a grans trets, ses principals responsabilitats d’una
caixera batlessa?
Principalment fer sa feina amb dignitat. Sa feina que es faci
damunt es cavall ha de ser digna. Sa feina es fa entre tots i
cadascú té sa seva responsabilitat. Enguany m’ha tocat a jo ser
caixera batlessa i entrar a sa plaça amb es cavall, i aquest fet
me dóna angoixa perquè no ho coneixes i no saps com has de
reaccionar. El que jo intentaré és que me surti lo més
digne possible.
De
tot el que has fet fins ara què és el que més t’ha agradat i per
què?
Aprendre a qualcar cavall és una cosa que mai se m’havia
plantejat. Sa veritat és que sa primera vegada que ho vaig
intentar va ser un desastre, però m’agradava... Quan estava
damunt es cavall me sentia alegre perquè feia coses que no
m’havia pensat mai i havia entrat en un món que m’era totalment
desconegut. Enguany qualcaré en Grec, diuen que ho fa tot sol,
però jo crec que també li he de donar ses ordres que toquen...
Què o qui va influir més a l’hora d’acceptar es teu càrrec?
A principis
de legislatura en Josep Carreres va comentar que faríem un any
per a cada grup polític. Si hagués tingut un altre company a
s’Ajuntament ni m’ho hauria plantejat, però com que no hi havia
ningú més o ho havia de fer jo o no ho havia de fer ningú. A ca
nostra com que som molt de sa festa me van animar que provés un
cavall abans de dir que no. Açò és lo que me va animar i a la
vegada es fet de no trobar-me incòmoda damunt es cavall. Vas
aprenent a poc a poc, però vas aprenent.
Quant de temps fa que proves es cavall per sortir per Sant
Bartomeu?
L’any passat
vaig fer es primer curset. Me va anar molt malament i en Joan va
trobar que no havia de sortir, que m’ho havia de ben pensar i
amb molt de seny vaig fer un estiu sense anar-hi. Amb sa sang
freda vaig pensar que tenia davant una gran oportunitat i que no
l’havia de deixar passar, i per açò as mes d’octubre vaig tornar
a qualcar.
Com
viu sa família aquest ambient de festa?
A ca nostra
estan molt contents i molt il·lusionats. Cada dia xerram de lo
que farem per Sant Bartomeu, com ho hem d’aclarir, a qui hem de
convidar... Tenim ganes de viure una experiència que tal vegada
no es tornarà a repetir mai més.
Seràs sa
primera caixera batlessa de Ferreries, com vius aquest moment
històric?
Amb molta il·lusió. Jo sempre he estat una dona d’empenta,
sempre he intentat tirar barreres cap avall per cercar sa
igualtat i açò és una altra passa, una passa que serà història.
Serà un moment que viuré amb orgull.
Tens cap
record especial de Sant Bartomeu?
M’agrada molt sa convivència amb sa família, amb es amics,
preparar ses festes, preparar es menjar. Tota aquella bullícia
de sa setmana abans de ses festes sempre m’ha agradat moltíssim.
Sobretot m’agrada poder compartir ses festes amb es amics i
poder passar-ho lo millor possible: poder anar a ballar,
anar a botar. M’agrada sa convivència.
Quin record
te vols endur de ses festes?
Que tot ha
anat bé, que no hi ha hagut cap casta de problema i que s’ha
viscut un Sant Bartomeu moltíssim diferent, molt. Que es cavall
m’ha respost i que he sabut dominar ses situacions.
Si després
de Sant Bartomeu me demanes aquesta mateixa pregunta segur que
et podré contestar. També me diuen que es contacte amb sa gent
és tan diferent.
