L’illa
festiva - pregó de festes 2004
Ha passat un any i ja
hi tornam a ser.
Les festes de Sant
Bartomeu són un rellotge estacional que ordena una mica les
nostres vides. Són com una estaca clavada enmig del rellotge
d’arena, un nucli estival que posa referències all ritme
estressant del nostre temps. L’estiu s’acaba i, si no t’has
descarregat encara de la tensió de la feina i del tel de la vida
quotidiana, tens l’oportunitat de fer-ho per Sant Bartomeu. I ho
pots fer en un marc lluminós, en una escenografia
cinematogràfica, una gastronomia variada, una banda sonora
immillorable i una companyia de totes les edats.
El producte final és
difícil de superar.
Aquest any vaig
assistir a la festa col·lectiva organitzada per l’ajuntament de
Barcelona amb l’excusa del Fòrum de les Cultures i en què va
actuar el músic brasiler Carlinhos Brown. La festa va tenir lloc
al Passeig de Gràcia i va ser un èxit popular. Milers de
persones ballant al ritme que sorgia de les boques dels altaveus
del tràiler mecànic metal·litzat. Una serp de cartó pedra i pell
de cotó donava color a la comitiva. Carlinhos Brown cantava amb
el seu accent carioca, posava ordre, vigilava la multitud,
dirigia la circulació del camió pels carrers de Barcelona. Una
manera d’exportar els carnavals de Bahia a la resta del món amb
Carlinhos Brown i els seus músics exercint de mestres de
cerimònies.
Tot plegat em va
recordar les festes de Menorca, però sense arribar al grau
d’autenticitat i de fusió, d’implicació espontània i popular de,
per exemple, les festes de Sant Bartomeu.
Festa al carrer, però
festa teledirigida al cap i a la fi.
No. La ciutat té la
gran indústria, l’espectacle, la multitud, la varietat
etnogràfica, les autopistes de la informació, les universitats,
les grans xerxes de comunicació.
El poble, però, la
petita població, encara conserva com un tresor la festa amb
majúscules, el ritual arcaic, l’energia secreta que mai no s’ha
aturat i que, des del silenci antic, travessa el clima, la mar,
el paisatge i la nostra manera de ser.
Però qui és aquest
Sant Bartomeu que ens fa anar de bòlid durant tres dies?
L’apòstol Sant Bartomeu va predicar per l’Índia
i Armènia i va encadenar el diable que vivia dins l’estàtua que
decorava un temple pagà. Va ser detingut per ordre del rei i,
després de ser escorxat de viu en viu, li van tallar el cap i el
van tirar a la mar. Com és natural, per la seva importància
religiosa, ha estat molt representat per la iconografia
cristiana i, un dels quadres més aconseguits i originals, es
guarda en es museu de Toledo. És obra d’El Greco i ens mostra un
Sant Bartomeu vestint una túnica blanca amb reflexos ocres,
duent a la mà dreta un ganivet i, a l’esquerra, una cadena on hi
ha fermat un petit dimoni.
Aquest és Sant Bartomeu.
Aquesta és la seva representació.
Durant aquests darrers mesos ho he pensat moltes
vegades.
Em cau bé aquest
Tomeu.
JOAN
PONS
